RUMOROLOGIA

MANUAL ANTIRUMORS

El material pedagògic ofert per la nostra professora d'Intervenció Educativa, tracta de combatre rumors i estereotips fonamentats en la diversitat cultural. Aquest manual està elaborat per Institut Diversitat - Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral, desembre 2012, i a continuació esmentaré alguns fets que m'han semblat interessants d'aquest manual.

Començo dient que m'ha sorprès el fet que existeixin entitats que agrupin els col·lectius i que intentin treballar amb ells per tal d'ajudar-los. Personalment, pensava que hi haurien algunes maneres de fer més amena la situació d'aquesta gent, però no m'imaginava que hi hagués tantes entitats disponibles a col·laborar.

Continuo amb els col·lectius anomenats: Marroquins, Romanesos, Pakistanesos i Catalans, bàsicament perquè amb aquests són amb els que més relació he tingut en el meu dia a dia, i m'han sorprès a l'hora de llegir sobre ells.

El primer col·lectiu esmentat, els Marroquins, he triat parlar sobre ell, ja que durant tota la meva vida escolar he tingut companys i companyes marroquins, els quals després es van convertir en amics, i dels quals sempre he sentit critiques. En el manual s'esmenta el fet que els musulmans han estat criticats encara més de lo normal pel fet d'haver-hi alguns problemes a l'hora d'arribar a Espanya, cosa que va fer que alguns musulmans estiguessin d'il·legals, alhora que t'també es diu que les critiques i els prejudicis en aquest col·lectiu, venen també donades perquè la religió musulmana és molt diferent de la cristiana. Això últim, s'esmenta pel fet que els marroquins tenen per exemple la festa del Ramadà, o que no menjen carn de porc, o un tema encara més parlat, el mocador en les dones. Personalment, puc dir moltes coses sobre aquests elements, ja que com he dit abans, sempre he estat envolada de persones de religió musulmana. Un exemple que podria donar, és el fet que a l'arribar a l'institut, que és quan les meves companyes van començar a portar el mocador, hi va haver moltes disputes, ja que el director de l'institut no permetia el seu ús perquè deia que si els altres alumnes no poden estar amb gorro a classe, elles tampoc poden tenir cap complement posat. El que més em va enfadar d'això és que per molt que les meves companyes i altres alumnes del centre van intentar lluitar per aconseguir que el director canvies d'opinió, no van poder obtenir-ho, i van haver d'estar sense posar-se el mocador.

Tanmateix, el tema de la carn de porc, també va portar al fet que hi haguessin alguns comentaris sobretot a l'hora del pati, ja que els companys marroquins sempre intentaven evitar l'olor del pernil quan en portàvem, cosa que ens va impactar a tots, ja que enteníem que ells no en  mengessin, però no enteníem perquè no suportaven ni la seva olor. Aquesta incertesa la vam tenir fins que en una classe de religió la professora va proposar als alumnes de Marroc, fer un resum sobre la seva religió, moment en el qual ens van explicar que era pel fet que aquests animals havien fet molt mal a la seva gent quan se'ls menjava. Quan es parla d'atacs terroristes, a moltes persones els hi venen al cap que tots els musulmans són els culpables d'aquests fets. Cito text del manual: < La forta vinculació entre els terroristes i la religió islàmica va créixer de forma considerable després dels esdeveniments de l'11 de setembre del 2001, període on va haver-hi un gran esforç per matisar aquests dos grups i la convocatòria que van fer els Estats Units per a la caça dels terroristes va carregar molt els discursos generalistes cap als països àrabs, els musulmans, etc. A Espanya, precisament l'atac de l'11 de març del 2004, conegut com l'11-M, en el qual la xarxa Al Qaeda va assumir la responsabilitat per les bombes a l'estació d'Atocha (Madrid), va reforçar molt la por respecte als terroristes i la religió islàmica, i fou definit un cop més com un "atemptat executat per islamistes".> Aquest és un gran exemple dels motius pels quals la gent diu en veu alta i molt segura, que els musulmans són terroristes. Personalment crec que ho fan des de la ignorància, pel fet que no han volgut investigar sobre aquesta religió i veure què proposa realment, la gent d'avui dia prefereix quedar-se amb què li expliquen i comunicar-ho a tota la gent possible del seu voltant. Això començarà a canviar quan la gent d'Espanya intenti de veritat entendre la religió musulmana, i deixi de crear prejudicis que acaben portant a un racisme descomunal.

Dit això, vull parlar dels romanesos, ja que jo sóc romanesa i en dir-ho a la gent del voltant, quasi sempre m'he sentit menyspreada. Començo esmentant que m'ha sorprès que el número d'immigració de persones marroquines a Espanya estigués per sobre de tots els col·lectius, fins a l'any 2008 que van ser superats per la immigració de persones romaneses. També el fet que hi hagués rumors sobre ells però que a partir del 2007, que va ser quan Romania va entrar a la Unió Europea, tot i que hi van seguir havent prejudicis, el percentatge va baixar encara que va ser només una petita part. Particularment, estava assabentada que la gent normalment englobava a tots els romanesos quan parlaven sobre robatoris o prostitució, però m'ha deixat sense paraules el que esmenta el manual; cito textualment: No hauria pensat mai que un partit polític pogués arribar a fer aquestes declaracions tan segures de què estaven dient. Segueixo que als romanesos se'ls considera gitanos, cosa que em desagrada, ja que clarament hi ha romanesos i romanesos gitanos, són col·lectius diferents de persones, i en primer lloc em desagrada la confusió, però més que això no m'agrada el fet que es vegi que ser una persona gitana és una cosa dolenta. Jo tinc amics gitanos, i els admiro perquè a part de saber parlar el romanès, també dominen perfectament la llengua romaní. També m'ha passat que els meus pares no em deixessin tenir amics gitanos, ja que deien que l'únic que feien era robar i portar-se malament amb la gent. Els meus pares van començar a tenir aquest pensament després d'arribar a Espanya, ja que es quedaven amb l'idea que tenien els espanyols sobre els romanesos gitanos. Tot i això, estic orgullosa de mi mateixa perquè no em vaig donar per vençuda i vaig insistir en el fet que coneguessin els meus amics gitanos, i finalment, a poc a poc, van realitzar que el què pensaven no era cert.

Segueixo amb els Pakistanesos, els quals sempre he sentit a parlar d'ells perquè al meu poble hi han molts bars de menjar ràpid, on ells elaboren el típic Kebab. El que sempre han dit d'ells (almenys la gent del meu poble), és que el seu menjar no és bo, que ells són gent bruta i que no saben cuinar, raó per la qual ningú recomana anar a menjar un Kebab. En la manual no he trobat cap element que faci referència directament a aquest fet, però sí que he llegit sobre que els pakistanesos treballen més del compte i que l'única cosa que volen és aconseguir més diners. Aquest afer el relaciono amb què al meu poble també hi ha una botiga d'informàtica, i la botiga és d'una família pakistanesa, no s'hi recomana entrar, ja que es diu que no et saben arreglar bé els ordinadors, pel fet que treballen de pressa (cosa que fa sospitar a la gent del meu poble), i que al després d'uns mesos l'ordinador es torna a espatllar (fet que diuen que ho fan perquè els hi tornis a portar l'aparell perquè facin més diners).

Finalment, considero que els catalans també requereixen el seu lloc dins aquesta reflexió, ja que visc a Catalunya, envoltada d'amics catalans, on la meva parella també és catalana, i on ells mateixos fan bromes i parlen dels rumors que hi ha sobre els catalans. Aquesta és la raó per la qual vull parlar sobre que es consideren els catalans garrepes.                       

Cito del text: <Rere la pèrdua de les darreres colònies a Amèrica l’erari públic estava molt mal parat i calia sanejar-lo. Així que, entre altres mesures es va decidir apujar els impostos als comerços i la indústria, augment que era signi!catiu per als que vivien a la província de Barcelona. Els afectats es negaren a pagar allò que Hisenda reclamava i, uns dies després de la negativa inicial, el govern central, presidit per Francisco Silvela, va ordenar a l’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, que embargués els béns als morosos; aquest s’hi va negar i dimití el 12 de setembre. El con"icte encara havia de durar uns mesos més i es va recórrer a la supressió de les garanties constitucionals per posar ! a les protestes. Durant el con"icte Catalunya proposà el concert econòmic, que va assolir algun suport signi!catiu a Madrid. Aquesta actitud fou vista negativament des de la resta de l’Estat, perquè els catalans es negaven a una pujada dels impostos que afectava de forma molt signi!cativa les seves butxaques, ja que estaven obligats a contribuir més que la resta de botiguers i empresaris de l’Estat.> Això i altres elements, fan donar certesa d'una manera o altra als rumors, ja que els catalans sempre han mirat per obtenir el màxim benefici i per estar bé ells en primer lloc. I doncs veig que es consideran els catalans garrepes, per aquests fets, tot i que ja des d'abans que passes tot això ja se'ls considerava així. Tot i això, s'ha de tenir en compte que ho fan perquè han estat acostumats, se'ls han ensenyat a buscar el màxim benestar per ells mateixos, cosa que si és tractada de manera correcta, i no s'arriba a un fort egoisme, no és una cosa negativa.

Aquests han estat els col·lectius amb els quals més he tingut relació i sobre els quals volia parlar per així deixar constància del què he après d'aquest manual de rumorologia.