TÈCNICS D'INTEGRACIÓ SOCIAL ALS INSTITUTS DE SECUNDÀRIA

TÈCNICS D'INTEGRACIÓ SOCIAL ALS INSTITUTS DE SECUNDÀRIA 

Amb el pas del temps hi ha hagut molts canvis socials, els canvis migratoris, els culturals, les noves realitats familiars, l'evolució demogràfica, la nova cultura d'oci urbà, la transformació del sistema educatiu, etc. Aquests han sigut els factors que van desencadenar les noves necessitats socials, i arran d'aquí, ha anat sorgint la incorporació dels integradors socials a les escoles i als instituts.

Els objectius principals d'un TIS és garantir l'èxit escolar i l'excel·lència educativa, mitjançant el desenvolupament màxim de les capacitats de cadascun dels alumnes, alhora que la cohesió social. Tots aquests objectius s'aconsegueixen mitjançant la integració socioeducativa, és a dir la normalització i la inclusió de l'alumnat NESE, estant també pendents de la diversitat per tal de donar una resposta a les diferents capacitats, ritmes d'aprenentatges, motivacions i situacions socials, culturals, lingüístiques i de salut de l'alumnat.

Un TIS és un institut, ha de parlar amb l'equip docent per obtenir un millor context educatiu i elaborar i fer complir un pla individualitzat de cada alumne, ja que cada alumne és un cas únic i no tots tenen les mateixes necessitats, per aquesta raó se li ha de donar atenció a cada un individualment.

El TIS també pot cooperar amb el tutor de l'alumne en les funcions i tasques de tutoria i orientació, proporcionant el suport necessari per fer millor l'escolarització inclusiva dels alumnes amb necessitats educatives especials. Alhora que Proposar accions en el pla d'acollida del centre que recullin les necesitats de l'alumnat en risc, col·laborar en la creació d'entorns inclusius dins el centre educatiu, participar en la implementació dels protocols per a la prevenció i intervenció en casos d'absentisme, fomentar la implicació de les famílies d'alumnat en risc en el seguiment escolar del seu fill, entre moltes d'altres funcions.

Un TIS té a favor seu el fet de tenir empatia, ja que afavoreix en posar-se en la pell de les persones més necessitades, comprendre la seva situació, definir les seves necessitats i traçar les estratègies adequades per a satisfer-les. La capacitat de fer front sempre als problemes i solucionar eficaçment. També té facilitat per intervenir en conflictes adoptant una posició objectiva i imparcial que permeti avançar cap a un consens entre les parts. També l'art d'emetre missatges de manera que el receptor sigui capaç de comprendre'ls i rebre'ls nítidament i, igualment, ser capaç d'entendre el que tracten de comunicar, són elements que fan que un TIS pugui fer la feina de manera més correcta i coherent.

Sempre poden aparèixer dificultats en la intervenció d'un TIS, pel fet que hi hagi una manca de vinculació a una unitat concreta del departament o amb les línies estratègiques, que aparegui un sentiment d'abandonament per part de l'administració educativa, que hi hagi una indefinició del rol del TIS en els centres o una excessiva diversificació de tasques, en alguns casos, a més, no adequades al seu perfil. Aquestes poden ser les raons que facin que un TIS no treballi de manera adequada.

Doncs, el que s'ha de fer per evitar-ho, és alinear les funcions dels TIS amb els objectius i prioritats del sistema educatiu, donar coherència i consistència a les actuacions, Cal apoderar el col·lectiu TIS (per exemple, per poder donar respostes comunes davant de situacions similars). Generar una formació adequada a les prioritats del sistema educatiu, alhora que a les necessitats reals del territori i donar a conèixer la innovació.